Informació

Experiències de l'alumnat en la Fase Nacional de la XXVII Olimpíada Matemática 2016

Alumnes que han participat en la Fase Nacional de la XXVII Olimpíada Matemàtica celebrada a Santander ens expliquen la seua experiència.

Ferran Cortés Pérez del IES Bellaguarda d'Altea ens diu al principi "Anar o no anar?",  però en la seva experiència ens comenta "Ho vam passar tots de meravella durant els cinc dies que va durar l'estança a Cantàbria. Vaig conéixer nous amics de totes les parts d'Espanya... Aquesta gran experiència m'ha acabat d'ensenyar el divertit que pot ser fer problemes matemàtics".

Pablo Martín Jimenez del IES San vicente Ferrer de Sagunt ens comenta que "Me considero un privilegiado por haber tenido la oportunidad de participar en esta olimpiada de la que tanto he disfrutado..."

 


Ferran Cortés Pérez del IES Bellaguarda d'Altea 

 

Anar o no anar? La veritat és que, en un principi, no tenia moltes ganes d'anar un matí a fer problemes de matemàtiques. Finalment, vaig acceptar i va ser una grandíssima decisió. El dia de les proves comarcals allí estava jo, amb la meua calculadora i el meu estoig. Quan el meu professor, Nicolau Borja, em va dir que estava seleccionat entre els 30 millors d'Alacant em vaig alegrar molt, tot i que, tampoc em feia molta gràcia haver d'anar a Elx per resoldre més problemes.
Juntament amb dos companys de l'institut Bellaguarda d'Altea, on curse segon d'ESO, vaig anar a la Universitat Miguel Hernández, per participar a la fase provincial, on l'experiència va ser molt bona. Durant el dia vaig conéixer nous amics, dels quals sempre guardaré un gran record. A l'hora de dir els classificats estava molt nerviós; comencen pel vuité classificat, el seté, el sisé...i de sobte, en segon lloc, diuen el meu nom i jo, per descomptat, sense paraules.

A la prova autonòmica vaig anar amb moltes ganes, encara que sabia que passar a la prova nacional era molt difícil. Ho vaig passar molt bé amb els nous companys i els companys que ja coneixia, tant de la fase provincial com de l'Estalmat, un programa d'estímul del talent matemàtic que m'ha ensenyat molt i que recomane a tot el món. La millor part va ser quan vam estar a l'hotel, on vam poder veure la final de la Champions, i al castell de Santa Bàrbara, on es va desenvolupar la prova per equips. Quan van dir que era un dels tres classificats no m'ho podia creure, va ser un moment increïble.

Sense acabar de creure'm tot, vaig agafar el tren cap a Santander, juntament amb els meus companys Pablo i Marc i el nostre professor acompanyant, Òscar Forner. Ho vam passar tots de meravella durant els cinc dies que va durar l'estança a Cantàbria. Vaig conéixer nous amics de totes les parts d'Espanya; des de Canàries i Melilla, fins a, Euskadi i Galícia.
Mai oblidaré aquesta experiència, on he aprés moltes coses, com per exemple, la importància de les matemàtiques i la relació, entre elles i la vida quotidiana. La part que més em va agradar va ser la prova per equips a la Península de la Magdalena, on em vaig adonar de la importància del treball en equip, ja que cadascú aporta un punt de vista diferent i ha de justificar i argumentar les seues respostes, perquè, finalment tot l'equip estiga d'acord amb la resposta que es dóna.

Aquesta gran experiència m'ha acabat d'ensenyar el divertit que pot ser fer problemes matemàtics. Sempre m'havien agradat les matemàtiques, però mai d'aquesta manera. Gaudisc amb les matemàtiques tant com quan quede amb els meus amics o com quan jugue a bàsquet. I gaudisc amb elles perquè, després de tot, les matemàtiques són un món. Un món que cada vegada em fascina més. Per què si no existiren les matemàtiques, no coneixeríem un planeta tal com ara el coneixem i no coneixeríem la tecnologia que avui tant utilitzem. Espere seguir aprenent matemàtiques i us anime a tots i totes a fer el mateix, perquè fan falta més matemàtics que seguisquen desenvolupant i millorant aquest món.


Pablo Martín Jimenez del IES San Vicente Ferrer de Sagunt

El hecho de haber participado en la olimpiada matemática dos años antes (cuando cursaba sexto de primaria) me ayudó bastante a preparar la fase comarcal y a no confiarme demasiado.
En la fase comarcal realicé una prueba individual y una prueba de velocidad por equipos, donde hice dos amigas. Aunque yo creía que mi examen era muy mejorable, tanto yo como una de mis amigas pasamos a la fase provincial.

En la fase provincial hice otro examen individual, otra prueba de velocidad y una ingeniosa prueba de campo en la que aplicábamos los conocimientos teóricos a situaciones reales. La fase provincial dura un día entero por lo que, durante la comida, pude charlar con algunos compañeros del equipo.
Por la tarde, la actuación de un mago precedió a la entrega de premios donde anunciaron la clasificación de los ocho primeros. (Yo quedé sexto y cuatros compañeros míos de Estalmat también pasaron a la Autonómica.

La fase autonómica, a diferencia de la provincial, que dura un día, dura un fin de semana. Durante esta fase todos nos hicimos amigos y pasamos una entretenida velada viendo un partido de fútbol.
Los problemas eran más complicados, no obstante, el examen individual me salió mejor que en las fases anteriores y me clasifiqué segundo de la Comunidad Valenciana, por detrás de un compañero mío de Estalmat.

Como la fase Nacional se celebraría en Santander (Cantabria) tanto yo como mis compañeros cogimos un tren en el que pudimos hablar, entretenernos y dormir. (Durante ocho horas de viaje)
Cuando llegamos al albergue, nos dieron unas identificaciones y nos asignaron una habitación a cada uno. Esa tarde empezamos conocer a gente en un partidillo de fútbol improvisado.
Por la noche nos presentamos y nos dieron un programa en el que se explicaban todas las actividades.
Al día siguiente, tuvo lugar la prueba individual (Resolver seis problemas en dos horas y media) en el Aula Magna de la Facultad de Ciencias.
Por la tarde, dimos un agradable paseo por el puerto, visitamos el planetario y escuchamos una ponencia acerca de las tierras paralelas (Ya que había una en los Jardines de Piquío) Las cenas, las comidas y los desayunos eran muy entretenidos ya que comentábamos las pruebas, nos acostumbrábamos a los distintos acentos y nos informábamos de las tradiciones en las demás comunidades.
La prueba por equipos se celebró en la Península de la Magdalena y aprovechamos para visitar el Palacio de la Magdalena y realizar una ruta matemática por Santander.
Durante las veladas, resolvimos los problemas de la prueba individual e hicimos algo de “Matemagia”
Durante el sábado nos mostraron el Ecoparque de Trasmiera y una fábrica de conservas (anchoas).
Fue el domingo cuando, después de visitar el parlamento de Cantabria y escuchar un breve concierto, tuvo lugar la entrega de premios en la que se premiaba a los tres mejores equipos, los diez primeros clasificados y a los ganadores de el concurso de fotografía.
Yo quedé entre los diez primeros en la prueba individual y segundo en la prueba por equipos. Pero realmente, el premio nos lo habían dado a todos, nos habían permitido pasar cinco días inolvidables en Santander y hacer 50 nuev@s amig@s.

Me considero un privilegiado por haber tenido la oportunidad de participar en esta olimpiada de la que tanto he disfrutado y por ello me gustaría agradecer a mis profesores, tanto del colegio como de Estalmat, toda la ayuda que me han proporcionado. Además de a mi familia y a mis compañeros todo el apoyo que no han dejado de darme. Sin vosotros no habría podido conseguir nada de lo que he conseguido.
Y a los que lean esto, he de decirles que nunca pierdan el interés por las matemáticas y que jamás dejen de disfrutar de lo que hacen.